|
|
 |
| CV Enredando.com |
|
Des de 1996, LAFH va publicar setmanalment un editorial amb el títol genèric d'en.red.ando. Aquell “dazibao” virtual, que mai va faltar a la cita amb els lectors de llavors, era alguna cosa molt semblat al que avui es diu bitácora o blog: un text, un “remailer” perquè el lector deixés el seu correu-i i rebés un avís automàtic cada vegada que canviava la pàgina, i un petit formulari perquè exposés la seva opinió o comentari.
La tecnologia per a aconseguir això era molt semblant a una flassada de retalls: trossos de programari per a aconseguir que allò funcionés com una pàgina oberta a la intervenció dels lectors.
Durant bona part de 1996 la resposta va ser un silenci absolut. Van arribar molts missatges per “via d'assumptes interns” animant a seguir amb l'experiència, però poca participació a pesar de la invitació expressa que els internautes no només escrivissin comentaris, sinó que proposessin articles o temes que reflectissin els usos que feien de la Xarxa.
La situació va començar a canviar en 1997. Fins al punt que al març d'aquest any en.red.ando es va convertir en una revista electrònica amb diverses seccions i un bon nombre de col·laboradors.
La professionalització d'aquest treball va portar la constitució d'una empresa, Enredando.com, que va començar a desenvolupar un projecte de comunicació digital en el qual la revista electrònica va jugar el paper de laboratori d'idees i d'anàlisis de tendències. És a dir, en.red.ando es va convertir en un departament d'I+D des del qual es va impulsar la conceptualització de la gestió de coneixement en xarxa , el desenvolupament de la tecnologia necessària per a posar-la en pràctica (en.medi@ ), així com tot el procés de formació per a capacitar a usuaris i moderadors en el funcionament d'aquests sistemes de generació i gestió de coneixement i de la plataforma virtual que ho feia possible.
D'aquesta manera, Enredando.com es va convertir en la primera empresa espanyola que va desenvolupar el que avui molts denominen “programari social”, ho va aplicar a casos concrets com, per exemple, el projecte de “ciutat digital” de la Fundació Tecnocampus de Mataró, la Diputació de Barcelona o l'espai GC-Red.com, on més de 800 persones treballaven en un entorn *col.laboratiu sobre temes de gestió de coneixement en xarxa.
|
|
|
|
|
| |
| Cerca avançada |
 |
|
