Cercar a LAFH.info
dijous 28 març 2024
Secciones LAFH
Consultoria
Conferències
Formació en Xarxa
Articles
Agenda
Currículum
GC-X
Equip
Serveis
Zona @rroba
> Currículum > CV Enredando.com > Tancament d'Enredando.com
Fi d'Enredando.com

Setembre de 2004.

Luis Ángel Fernández Hermana

Exdirector d'Enredando.com

No resulta fàcil esprémer en aquesta columna el conjunt de circumstàncies que han determinat el tancament definitiu de l'empresa d'Enredando.com Sobretot, no em resulta fàcil a mi. Durant vuit anys i mig, la revista electrònica en.red.ando s'ha publicat religiosament cada dimarts en la Xarxa tractant d'aportar una mica  de llum, d'anàlisi i de reflexió sobre l'impacte d'Internet, la tecnologia més determinant d'aquestes últimes dècades. I ho ha fet tractant de cobrir totes els angles possibles perquè així era, és i serà la Xarxa, invasiva, discreta, amb vocació de penetrar en tots les escletxes on la vida, com sempre, equivalgui a generar i intercanviar informació. És a dir, comunicació.

La revista "va vigilar" l'impacte de la Xarxa en la societat, la política, la ciència, la tecnologia, els mitjans de comunicació, el periodisme, les organitzacions, el medi ambient, les relacions socials, l'economia, les xarxes ciutadanes, l'educació, la salut física i mental..., o sigui, el quotidià i el que el quotidià construeix per a demà a través de canvis culturals, o de la seva resistència a ells. Els seus continguts, passats per un tamís semblant als de les revistes científiques quant als criteris de qualitat, procedien d'usuaris experimentats en l'ús de la Xarxa i immersos en un ampli ventall d'entorns: l'acadèmia, les empreses, les administracions públiques, els centres d'investigació, els mitjans de comunicació, el sistema educatiu, etc. La revista va ser saludada com un mitjà pioner en el ciberespai i celebrada per la qualitat dels seus articles i contribucions. De fet, es va convertir en el laboratori de l'empresa Enredando.com on es van cuinar les idees que van començar a convertir-se en productes i sistemes d'informació i de gestió de coneixement en xarxa.

A partir d'aquí, tan sols puc enunciar en uns breus punts alguns dels problemes que, des de la perspectiva de la Societat del Coneixement, considero determinants en la desaparició d'Enredando.com, sense oblidar, per descomptat, les "lleis de la gravetat" del món empresarial que s'apliquen en totes les circumstàncies i que donarien lloc a altra tribuna.

1.- La crisi de les puntocom ens va deixar, com a tantísimas altres empreses, molt tocats de l'ala. Una crisi alimentada per una espècie de demència que podríem denominar de "fumata i fuga", la qual es va apoderar de gent a la qual se suposava suficientment preparada i profundament coneixedora dels secrets de l'economia (presidents de bancs i entitats financeres, d'operadores de telecomunicació i conglomerats industrials, directors i responsables empresarials formats en els millors centres de negoci del país i de l'estranger, etc.).

La contracció que va seguir al desastre de la borsa de valors tecnològics no va prendre en compte ni la excepcionalidad del paisatge, ni les responsabilitats de qui ara seguien tenint la paella pel mànec i la usaven com clau per a tancar les portes a una implantació més racional de les tecnologies de la informació, en particular d'Internet. A nosaltres aquest “tortazo” ens va doldre en el més profund del compte d'explotació.

2.- L'absència d'un discurs públic sobre la Societat del Coneixement treballat, meditat i consensuat amb la societat que anava a generar i gaudir d'aquest coneixement. En el seu lloc, hem estat víctimes de l'eslògan fàcil i electoralista, del programa conjuntural escrit amb "fumata" i vocació de "fuga". Aquest dèficit segueix vigent i explica la deplorable situació en la qual ens trobem a Espanya, en general, i a Catalunya, en particular.

Ningú sap a quin es refereixen les autoritats o els estudiosos quan diuen que les "empreses inverteixen [molt, poc o gens] en tecnologies de la informació". Nosaltres, si. Nosaltres sabem que, en general, les empreses (o les administracions) inverteixen en la connexió a Internet, que usen la web i el correu-i i, com a màxim, construeixen un portal de l'empleat (o del ciutadà) o alguna cosa semblant. I punt. O sigui, la prehistòria de la Societat de la Informació, encara.

No es plantegen la utilització de la Xarxa com un actiu estratègic que els permeti rediseñar processos interns, connectar intel·ligències en funció dels projectes, congregar virtualment les neurones deslocalizadas físicament, estendre i explorar l'organització en la Xarxa cap al mercat global que palpita “a l'altre costat" de l'ordinador. En suma, no "apliquen les tecnologies de la informació" per a desenvolupar sistemes d'informació i coneixement que els permeti ser més eficients, més productius, més cognitius de les seves àrees de treball, adquirir un major abast i densitat quan organització. El mercat global és una referència temuda, no una realitat buscada. Aquesta perillosa desídia -o inconsciencia- en el discurs oficial i empresarial arriba a cotes alarmants quan l'examinem des de camps com l'educació, la formació contínua, la investigació científica o la reingeniería dels processos socials per a adequar-los als canvis que s'estan registrant en el món i, per descomptat, en la nostra societat. A nosaltres, aquest comportament temperamental del discurs sobre la Societat del Coneixement i les seves manifestacions tangibles ens va suposar un desgast esgotador doncs vam haver de remar sempre contracorrent, a pesar que tots deien que el corrent anava al nostre favor. Ens hagués agradat tenir menys amics, i més “remeros”.

3.- La publicitat institucional en la Xarxa. No s'entén encara per quina raó l'Estat i les CCAA no destinen una part dels seus recursos publicitaris als mitjans digitals que estan promovent, per exemple, el que esmento en el punt anterior. No s'entén ni tan sols per què no imaginen campanyes específiques per a l'àmbit digital amb la finalitat de que les empreses de tot grandària, els col·lectius espontanis o professionals, les organitzacions de divers signe, accedeixin a informació, ofertes, programes, accions, etc., sense necessitat d'haver d'anar, forçosament, a la web oficial de l'entitat pública promotora. L'absència de polítiques d'aquest tipus erosionen considerablement la base de la jove indústria de la informació. A nosaltres, aquesta minusvalidesa cultural se'ns va convertir en una afecció crònica i terminal de la famosa "liquiditat comptable".

4.- Informació gratuïta vs. Informació de qualitat (i de pagament). Com ens han manifestat centenars d'usuaris d'Enredando.com quan van saber que tancava, per a ells l'empresa era un lloc de referència en Internet per a obtenir informació i coneixement de qualitat. Molt bé. Com s'aconsegueix això? Doncs amb una elaboració conceptual molt investigada per a produir informació mitjançant el treball en col·laboració en xarxa, metodologies de treball molt provades, un artifici tecnològic basat en una arquitectura flexible i robusta de l'espai virtual i un manteniment professional rigorós per a garantir la continuïtat i el registre adequat de la participació dels usuaris. El producte d'aquest treball és la informació que ara es troba a faltar, però això requereix finançament i reconversió d'aquest esforç en projectes exportables a empreses, organitzacions i administracions. Va ocórrer? Vegi's els punts anteriors.

Malgrat tot, des de 2002 des d'ara, Enredando.com va ser rendible en el sentit que comencem a incrementar el volum de facturació. Però la càrrega del deute anterior va anar rosegant implacablement els beneficis. Solució? La de sempre: Reduir personal i despeses de tot tipus. Però a l'aplicar la "filosofia de treball en xarxa" desenvolupada per l'empresa, es va donar la paradoxa que en les dates de tancament arribem a el bec més alt de projectes i de facturació dels últims anys.

Sabíem el que havíem de fer i com fer-lo en la Xarxa. Però no va ser suficient. AL final, vam pagar els nostres errors en la gestió empresarial, la nostra escassa grandària enfront de la il·lusa cultura de "els grans saben més" i les factures que he esmentat en els punts anteriors. I si les coses no canvien, potser moltes altres iniciatives semblants no tinguin un final tan traumàtic, però s’esvairan en un pantà virtual condemnat a reinventarse a si mateix o, el que és pitjor, a copiar els altres massa tard i malament. Com està succeint ara.

Mentrestant, la meva nova finestra digital estarà en http://www.lafh.info.

Els espero.

Salut

Luis Angel Fernández Hermana

ESPAÑOL
Cercar per temàtica
 Cerca avançada
LAFH en:
  • Google
  • Yahoo!
  • Ask Jeeves
  • Terra


  • ©LAFH, 2005. Todos los derechos reservados. lafh@lafh.info producido por gnuine